Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Books to Borrow
Open Library
TV News
Understanding 9/11
«El món es va capgirar» és una balada composada per Leon Roselsson, adaptada al català per Joan Pedragosa i Blai Dalmau i musicada per Buba (Ricard Vidal) i Albir (Blai Dalmau). Aquesta cançó, basada en la història dels Diggers, evoca l'esperit de molts moviments populars resistents a la modernitat, motiu pel qual s'ha presentat en l’epíleg del llibre "El comú català. La història dels que no surten a la història" de David Algarra.
Lletra:
Mil sis-cents quaranta-nou,
en un turó agrest,
va aparèixer el grup dels Diggers
fent sentir el clam de la gent.
Contra els terratinents
i les seves lleis,
eren desposseïts reclamant allò que és seu.
En so de pau venim
a llaurar i sembrar,
a conrear la terra comunal
per fer-hi créixer el gra.
La terra és dividida
però la unirem
i així tornarà a ser
un tresor comú per a tots.
El pecat de la propietat
el rebutjem:
ningú ha de comerciar amb la terra
lucrant-se privadament.
Robant i assassinant
se la van quedar
i ara aixequen murs
contra la nostra voluntat.
Per lligar-nos de mans i peus
ells fan les lleis;
el clergat ens ven el cel
amenaçant-nos amb l'infern.
Però no ens preocupem:
el seu Déu sagrat
engreixa els rics
mentre els pobres passen fam.
D'espases no ens en calen,
treballem plegats;
no ens inclinem davant patrons
ni paguem lloguer als senyors.
Persones lliures som
tot i ser pobres.
Aixequem-nos Diggers,
aixequem-nos per la glòria!
Dels terratinents, les ordres
van arribar:
van enviar els seus mercenaris
per ofegar aquell gran clam.
"Destrosseu les seves llars!"
"Cremeu el seu blat!"
Els dispersaren
però el seu somni perdurà.
Pobres, encoratgeu-vos;
rics, aneu amb compte;
la terra és un tresor per a tots
no propietat de rics i nobles.
Per a totes tot
que totes som un.
El nostre esperit no podran mai desterrar.
Crèdits:
Autor original: Leon Roselsson
Adaptació lírica: Joan Pedragosa i Blai Dalmau
Versió musical: Blai Dalmau (Guitarra i veu) i Ricard Vidal (Harmònica i coros)
Gravació i edició: Sergi Fàbregas
Lletra:
Mil sis-cents quaranta-nou,
en un turó agrest,
va aparèixer el grup dels Diggers
fent sentir el clam de la gent.
Contra els terratinents
i les seves lleis,
eren desposseïts reclamant allò que és seu.
En so de pau venim
a llaurar i sembrar,
a conrear la terra comunal
per fer-hi créixer el gra.
La terra és dividida
però la unirem
i així tornarà a ser
un tresor comú per a tots.
El pecat de la propietat
el rebutjem:
ningú ha de comerciar amb la terra
lucrant-se privadament.
Robant i assassinant
se la van quedar
i ara aixequen murs
contra la nostra voluntat.
Per lligar-nos de mans i peus
ells fan les lleis;
el clergat ens ven el cel
amenaçant-nos amb l'infern.
Però no ens preocupem:
el seu Déu sagrat
engreixa els rics
mentre els pobres passen fam.
D'espases no ens en calen,
treballem plegats;
no ens inclinem davant patrons
ni paguem lloguer als senyors.
Persones lliures som
tot i ser pobres.
Aixequem-nos Diggers,
aixequem-nos per la glòria!
Dels terratinents, les ordres
van arribar:
van enviar els seus mercenaris
per ofegar aquell gran clam.
"Destrosseu les seves llars!"
"Cremeu el seu blat!"
Els dispersaren
però el seu somni perdurà.
Pobres, encoratgeu-vos;
rics, aneu amb compte;
la terra és un tresor per a tots
no propietat de rics i nobles.
Per a totes tot
que totes som un.
El nostre esperit no podran mai desterrar.
Crèdits:
Autor original: Leon Roselsson
Adaptació lírica: Joan Pedragosa i Blai Dalmau
Versió musical: Blai Dalmau (Guitarra i veu) i Ricard Vidal (Harmònica i coros)
Gravació i edició: Sergi Fàbregas
Reviews
There are no reviews yet. Be the first one to
write a review.
